We are using cookies This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
L' any gregorià dura 365,2425 dies sent molt a prop dels 365,242189 de l' anytròpic real.
2
El calendari julià resolia parcialment el problema del desajust entre el calendari i l' anytròpic mitjançant la introducció dels anys de traspàs.
3
És per tant un valor ja molt proper als 365,242189 que dura realment un any (l' anytròpic).
4
Actualment la durada de l' anytròpic és de 365,24219 dies, que equival a 365 dies 5 hores 48 minuts i 45,2 segons.
5
Per tant, només afegint un dia cada quatre anys , l' anytròpic és 11 minuts i 14,8 segons més curt que l'any julià.
1
Els antics no resolgueren el problema de conjugar, d'ajustar l' any lunar amb l' anysolar.
2
Curiosa xifra, vaig pensar, perquè correspon exactament a la durada en dies de l' anysolar.
3
Resulta, però, que els dotze mesos de la lluna no s'ajusten exactament a l' anysolar.
4
Així, les anomenades estrelles anuals, en el termini d'un any a comptar des del principi de l' anysolar xinès, habiten a les diverses orientacions cardinals.
5
Però aquesta oscil·lació havent resultat molt imprecisa, Ptolemeu III (230 abans de J. C.) prengué oficialment com a còmput del calendari l' anysolar.